BUSCAR POETAS (A LA IZQUIERDA):
[1] POR ORDEN ALFABÉTICO NOMBRE
[2] ARCHIVOS 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª 6ª 7ª 8ª 9ª 10ª 11ª 12ª 13ª 14ª 15ª 16ª 17ª 18ª 19ª 20ª y 21ª BLOQUES
[3] POR PAÍSES (POETAS DE 178 PAÍSES)

SUGERENCIA: Buscar poetas antologados fácilmente:
Escribir en Google: "Nombre del poeta" + Fernando Sabido
Si está antologado, aparecerá en las primeras referencias de Google
________________________________

domingo, 3 de junio de 2012

7090.- ÁNXEL ÁLVAREZ LLANO.



ÁNXEL ÁLVAREZ LLANO.
Nació Ánxel Álvarez Llano en Boo, Ayer, ASTURIAS, en 1958
Llicenciáu en Filoloxía Hispánica y Especialista en Filoloxía Asturiana pola Universidá d’Uviéu. Collaborador en delles publicaciones periódiques como Lliteratura, Lletres Asturianes, Suplementu Cultura de LNE, Estaferia Ayerana y Montaña Central. Responsable de textos y contenidos nel Estudiu de Diseñu Gráficu Área Norte. Collaborador con programas de cultura asturiana en RPA y Cadena COPE.

PUBLICACIONES.

Poesía: Les agües muertes, Editora del Norte, Mieres, 1994. Vieyos fuebos, fresques cenices, Editora del Norte, Mieres, 1995. Güéspede del silenciu, Editora del Norte, Mieres, 1996. Na mesma piedra, Trabe, Uviéu, 2002. Edición Lliteraria: Antoloxía del Cuentu Asturianu Contemporaneu, Editora del Norte, Mieres, 1994. Obra poética completa de José Campo, Editora del Norte, Mieres, 1996. Muestra de nueva poesía, SPPA, Uviéu, 1998. Traducción: Sánchez Ferlosio, R.: Alfanhuí, Editora del Norte, Mieres, 1996. Argüelles, F.: Lletaníes de lluvia, Editora del Norte, Mieres, 1997. Coto, B.D.: Nuberu nel tiempu, Editora del Norte, Mieres, 2001. Llingüística, Lliteratura. “Provincianismu y universalidá na narrativa asturiana”, en Lliteratura asturiana nos 90 (IV Xunta d’escritores asturianos), SPPA, Uviéu, 1997. Toponimia de la parroquia de Bo, ALLA, Uviéu, 2001. “El Surdimientu. La narrativa”, en Historia de la Lliteratura Asturiana, ALLA, Uviéu, 2002. “La novela y el cuentu escritos por homes na década de los 90”, en La emancipación de la lliteratura asturiana, Conseyería de Cultura, Uviéu, 2007. “Sieglu XXI: Tiempu de renovación xeneracional na poesía asturiana”, en El Conceptu Xeneracional, Trabe, Uviéu, 2007

PREMIOS.
Premiu Elvira Castañón, 1993. Premiu Vital Aza, 1994,. Premiu Fernán Coronas, 1995, Accésit del Premiu de Recoyida de Material Toponímico, 2000, de l’Academia de la Llingua Asturiana, col trabayu Conceyu d’Ayer: Parroquía de Bo. Premiu Teodoru Cuesta, 2001. Premiu Fernán Coronas, 2010.

ANTOLOGÁU.
Cinco años de lliteratura asturiana, Editora del Norte (1998) - Antoloxía Poética Asturiana (1639-2000) (asturiano-ruso), de Federico Fierro-Botas y Alexander Yéschenco (2000) - Palabres de Casa (Conseyu de Comunidaes Asturianes), de Pablo Manzano (2004) - Palabres Clares, de José Luis García Martín (2005) - Toma de tierra, de José L. Argüelles (2010)




ANTOLOXÍA


EL VINU que bebí nos llabios de la nueche
faise rancio, nun tien tastu a roses y lloréu,
ye l’agrín posu de los vasos
que refugué perdayuri.
Por eso nun t’escaezas de mí, tiempu
qu’arreblagues pencima los díes y la memoria
y dame’l velenu ingrientu que taraza
dame l’abrazu infinitible y mortal
y déxame nel sable del escosu mar
pa que les incendiaes gaviotes de la tarde
quemen los caberos barcos
qu’al debalu agüeyo tres el borrín
pa que’l naufraxu seya la ufierta
que siempre quixi facer a los dioses.




PIESLLA la puerta, zuna inxeme
qu’enduvielles los suaños
y abluques la velea
y déxame ver la lluz
qu’enantes que lluz foi fuebu
nos güeyos de los amantes,
foi la mar d’espeyu roxu
dexándose amasuñar pola nueche,
foi un ábanu d’estrelles
al abellugu l’amanecerín
del cálidu branu.

                   (De Les agües muertes)





MEMORIA DE BRANU

Agua calecío del branu
pa la soledá de los güertos,
dexando morrer les flores
na solombra del poema
non escritu, nin siquiera
aparexáu na memoria
de los bedules
-arpexu d’agua sobre’l verde
y cordial territoriu del arbolíu-.
Los caminos vacíos de pasos
y parola tardiega d’inciensos
hasta la llende mesma de la nueche.

Dixérenme que yera agostu
y cuéstame trabayu creyelo.




Atapecer

I

El sol tardiegu
cuando zarres los güeyos
dafechu muerre.


II

Rosa ensin llabios
dame l'últimu besu
faise de nueche.


III

Silenciu del sol
afogándose na mar,
relluma l'agua.





BIOGRAFÍA

Poco importa la biografía del viaxeru,
si ricu, si probe, la so raza,
el color del pelo, la so llingua,
la so nacionalidá.

Anduvo pel norte engañando al corazón
perdíu pente la nublina.
Percorrió’l sur
que yera un ermu, ardiéndo-y nes venes
el calor de la inxusticia.

Importa qu’un día dexó la casa
y qu’otru volvió colos pies galdíos
cargáu de tiempu y vida que contar.








No hay comentarios: